lunes, 29 de octubre de 2012

Què són les caceres del tresor?


Les caceres del tresor són un recurs educatiu, un tipus d’activitat didàctica que utilitzen els docents que integren les TIC dins l’aula, per tant, en el currículum. Aquestes són estratègies pràctiques per obtenir informació sobre un tema determinat, a més a més, de practicar habilitats relacionades amb les noves tecnologies de la informació i comunicació.

Dins de la cacera del tresor trobem diferents aspectes. En primer lloc, trobem la introducció en la qual es proporciona a l’infant la informació inicial de l’activitat, intentant que sigui motivadora per així, despertar el seu interès.
En segon lloc, trobem un apartat de preguntes, on hi ha un llistat numerat de preguntes que cal contestar abans de passar a la següent part. Cal dir que, segons a l’edat a la qual va dirigida la cacera del tresor es faran unes preguntes més directes o més complexes.
En tercer lloc, trobem un apartat de recursos on hi ha una llista de pàgines web que ajudaran a l’infant a contestar les preguntes o realitzar les activitats. I per últim, hi ha un apartat el qual es titula la gran pregunta. En aquest trobem una pregunta final, de la qual depenent de les respostes de les preguntes anteriors i d’allò que han après cercant les preguntes sabran contestar-la.

A la classe de l’altre dia varem introduir-nos en el món de les caceres del tresor per tant, una vegada ens va facilitar la professora l’adreça d’aquestes, varem entrar en una per tal d’observar en què consistia, les seves estratègies, etc.
El meu grup de classe (M.Pilar, Lucia, Rosa i jo, Noelia) varem endinsar-nos en la cacera del tresor “Coneixem les figures”. Una vegada varem pinxar damunt aquesta ens va dur a la introducció de la cacera on se’ns plantejava el tema, explicant allò que anàvem a treballar.
Així doncs, quan varem llegir la introducció i totes sabíem sobre què tema anàvem a treballar, al costat de la pestanya d’introducció es trobaven les preguntes les quals varen pinxar per tal de començar a treballar. En aquest apartat, varem conèixer els coneixements previs que teníem, fent una pluja d’idees, per tal de veure el nostre grau de coneixement.
Desprès de llegir-les i contestar-les amb els nostres coneixements, varem passar a la següent, els recursos on trobarem diferents pàgines web per tal de complementar les nostres respostes a les preguntes anteriorment llegides. I per últim, ens varem dirigir a la pestanya de la gran pregunta, on mitjançant una qüestió ens va fer reflexionar i treballar en grup per tal de donar resposta a aquesta, demostrant així, l’aprenentatge realitzat.

Va ser un treball molt interessant i divertit, del qual varem poder observar que es poden treballar un mateix tema de diferents maneres, totes elles interessants, motivadores...
Així doncs, podem dir que aquesta nova eina és molt motivadora, que pot aconseguir despertar l’interès de l’alumnat a més a més, permeten treballar diferents continguts segons els ritme d’aprenentatge de cada alumne, fent una educació més oberta i flexible, creant noves oportunitats d’aprenentatge, etc.

En definitiva, penso que dins l’àmbit educatiu hem d’aplicar diferents pedagogies, per tal d’adaptar-nos als infants i ajudar-les a construir el seu aprenentatge mitjançant diferents estratègies, en aquest cas, la incorporació de les TIC. Per tant, hem de fomentar les experiències d’iniciació amb les noves tecnologies per endinsar-nos dins aquest món i experimentar amb elles.

jueves, 25 de octubre de 2012

Quinta Sessió Pràctica: Taller del so


En aquesta classe hem començat amb l’activitat del taller del so que a l’anterior sessió no varem poder realitzar, així que, ens varem ficar directament amb la pràctica.

En primer lloc, hem obert el programa d’àudio, Audacity, i hem ficat un dels arxius de música que ens varem descarregar del moodle. Una vegada teníem l’àudio al programa, la professora va explicar les diferents coses que podíem fer amb aquest, com per exemple, aparèixer el so progressivament, fer un canvi de velocitat, retallar, pegar, seleccionar, esvair progressivament,etc. fins ficar l’àudio al nostre gust.

Desprès de practicar amb les diferents eines, la professora ens va ensenyar a ficar un altre àudio en combinació amb el ja obert i així, poder fer diferents edicions d’àudio combinat diferents sons.
Un d’aquests àudios podien ser gravacions de veu, així que, ens varen ficar un cascos amb micròfon per poder fer-lo, però alguns d’aquests no hi anaven per tant, mentre practicàvem amb els àudio de música, altres anaven practicant i fent les gravacions de veu.

En el meu cas, vaig començar a fer-lo així que, com no vaig poder-lo acabar el vaig terminar a casa. Cada vegada que anava ficant àudios nous o modificant aquests, em sentia més còmoda amb el programa.

En conclusió, dir que encara que coneixia el programa, he après moltes coses més amb les quals he realitzat un àudio propi molt atractiu, el qual consta de diferents efectes, música i un poema recitat.. Per tant, puc dir que m’he sentit molt satisfeta amb el meu treball.

A continuació, us mostro la meva audició. Espero que us agradi!

Ir a descargar

Quarta Reflexió: És suficient el que diu a la normativa? Realment s’està aplicant a l’escola?


Una vegada llegit l’article de la normativa que fa referència a les aplicacions de les TIC als processos educatius, crec que aquestes estan ben introduïdes tant al Currículum d’Educació Infantil de les Illes Balears com a la LOE (Llei Orgànica d’Educació). Així doncs, podem dir que aquestes aplicacions estan ben reflectides als documents oficials els quals hem de seguir i observar aquells aspectes que hem de treballar dins l’escola, per tant, hem de tenir un continu seguiment d’aquesta normativa.

En efecte, per tal de millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes d’educació i de formació, no només hem de fer allò que fica a la normativa més o menys sinó que, ha d’haver un control d’aquesta ja que sinó cadascuna de les escoles desenvoluparà uns aspectes i estratègies diferents, tot depenent de la seva ideologia. Per tant, estaríem creant diferents aprenentatges en relació a un mateix tema, i fins i tot, competitivitat entre diferents centres. Per això, hem de seguir la normativa, encara que sigui de diferent manera, però que es treballi tot allò que es cita, seguint un control.

Així mateix, els únics que poden fer que aquestes aplicacions es duguin a terme correctament, són els propis educadors i mestres. Per aquest motiu, els educadors i mestres han de seguir formant-se per tal d’aprendre a utilitzar les noves eines que es van introduint dins la nostra societat i així, desprès iniciar aquesta nova metodologia en relació a les TIC dins l’aula ja que, cada vegada estan més presents i a més a més, donen noves oportunitats d’aprenentatge als alumnes.

Aleshores, hem d’aplicar noves pedagogies a l’àmbit educatiu doncs, la incorporació de les TIC és necessària ja que ens permeten una educació més oberta i flexible, donen suport a les tasques del professor i a una metodologia actualitzada, són materials didàctics específics, formen part de la societat actual, etc. Per aquest fet, i tal i com es diu a la LOE (llei orgànica 2/2006, de 3 maig, d’Educació) hem de fomentar experiències d’iniciació amb les tecnologies de la informació de manera transversal, fomentar experiències d’iniciació, etc.

En definitiva, podem dir que ja són moltes les escoles, per no dir totes, que han incorporat les noves tecnologies dins l’àmbit educatiu com a una nova metodologia, encara que a diferents nivells, però penso que amb el pas del temps i poc a poc, aquestes noves eines s’aniran normalitzant dins aquest àmbit educatiu.



lunes, 22 de octubre de 2012

Quarta Sessió Pràctica: Taller del so


A la classe d’avui hem començat el taller del so. En primer lloc, hem ampliat els nostres coneixements sobre que és el so digital, amb ajuda de la professora que ens ho ha explicat amb amb un PowerPoint.


Una vegada aclarit els dubtes i ampliat els nostres coneixement, ens hem posat amb la pràctica, per tal de fer una edició amb Audacity.
Hem començat cercant el programa per fer l’activitat, però l’ordinador no el tenia instal·lat, així que, com no el podíem instal·lar varem haver de mirar tots cap la pantalla grossa de la professora.

Varem començar obrint el programa i explicant les eines bàsiques per tal de poder manipular els arxius d’àudio digital i fer un petit fitxer d’àudio creat per nosaltres mateixos.
Com no varem poder crear la gravació cadascun de nosaltres, desprès d’explicar com es feia i observar-lo varem decidir deixar per a la següent classe aquesta activitat i així poder-la fer tots junts, a més a més, d’ampliar la pràctica amb més tècniques i recursos.

D’aquesta manera, varem fer un primer contacte amb el taller del so, el qual continuarem en la següent sessió pràctica.

Aquí us deixo l'adreça del programa:



http://audacity.sourceforge.net/

domingo, 14 de octubre de 2012

Tercera Reflexió

Després d'haver llegit l'article  de "Factura Digital" i "Las tres brechas digitales" de José López Ponce, aquests ens expliquen diferents conceptes relacionats sobre alguns dels efectes que poden tenir les noves tecnologies.

En primer lloc, ens parla sobre la factura digital que és la desigualtat  que existeix entre els diferents països, sectors de la població o persones que tenen accés i saben usar els nous canals tecnològics i aquells que per motius diversos no ho tenen o no ho saben emprar.

En relació amb aquest concepte, segons Jose Lopez Ponce ens explica que podem parlar de tres aspectes relacionats amb la factura digital, els quals ell anomena bretxes digitalsAquestes bretxes es poden diferenciar en: generacional, social i cultural.
La bretxa generacional és aquella que deixa al marge de les noves tecnologies a moltes persones majors. Això pot ser degut a la falta de necessitat, a la por a la novetat, al cost que això suposa, la falta de formació... que fa que moltes persones majors tinguin restricció, encara que les noves tecnologies si estan ben adaptades, poden ajudar molt, com per exemple, a superar algunes de les discapacitats socials, físiques, psicològiques o cognitives.

Seguidament, la bretxa social que és aquella que manté les desigualtats socials excloent als més pobres. I per finalitzar, la bretxa cultural que és quan les persones amb menys formació es veuen privats de les oportunitats que les podria aportar les eines informàtiques.

Així doncs, per a que això no es produeixi hem d’intentar fer una inclusió digital, cercant diferents iniciatives, plans i accions que fomentin la igualtat de condicions entre els ciutadans respecte a l’accés, coneixement i ús adequat de les TIC.
Aquestes diferents iniciatives d’inclusió són molt important, ja que són de gran utilitat i poden ajudar a resoldre una part del problema de la “fractura digital”. D’aquesta manera, hem potenciar l’ús de les TIC i fer-les més accessibles a tota la población, ja que a més de beneficiar a les persones també, genera beneficis de tipus econòmic, polític i social. A més a més, amb aquests plans d’inclusió es capacita a la població per col·laborar activament a la societat i deixar-li fer una conducció de les seves vides.

En definitiva, podem dir que la tecnologia és una arma de doble filament, tenen aspectes positius però també negatius.

miércoles, 10 de octubre de 2012

Tercera Sessió Pràctica: Taller Imatge


A la tercera classe pràctica de l’assignatura Mitjans i Recursos Tecnològics en el Procés d’Ensenyament- Aprenentatge en la Primera Infància, hem fet una continuació de la classe anterior, practicant amb la mateixa fotografia, ficant-li diferents capes a més a més, hem aprés a ficar cercles i text.
Era molt paregut al que havíem après a la classe anterior, però ens ha vingut molt bé per practicar més envers aquestes eines, noves per a molts de nosaltres.

Desprès de practicar, hem elegit una fotografia de grup a la qual li hem ficat les nostres cares per tal de personalitzar la fotografia i així, fer-la més nostra. El meu grup ha elegit la fotografia dels “Els Trotamúsics”, ja que de petits ens agradaven als quatre.
Per tant, una vegada ens hem ficat d’acord, cadascun ha personalitzat la fotografia al seu gust, individualment. Segurament, triarem una que ens agradi a tots per tal de ficar-la en el nostre nou bloc de grup anomenat Infatècnic.


A continuació, us mostraré com ha quedat la meva fotografia per representar al grup, és molt divertida.

domingo, 7 de octubre de 2012

Segona Sessió Pràctica: Taller Imatge


A la segona sessió pràctica hem après ha treballar amb un nou programa informàtic, aquest és deia GIMP.

Aquest és un programa d’edició d’imatges, tant dibuixos com fotografies. Per tant, una vegada ens varem descarregar el programa ens varem fer una fotografia la qual la professora va penjar a la pàgina de la UIB.

A continuació, ens va ensenyar a manejar el programa per tal d’aconseguir  una fotografia diferent a l’anterior. 
Una vegada coneixíem les eines suficients i necessàries varem agafar la fotografia nostra i la varem retallar en forma de foto de carnet. Desprès varem anar afegint capes, com per exemple: uns ulls grans verds, un nas de pallasso, una boca amb un gran llavis i uns cabells curts... fins que aconseguim una nova fotografia molt divertida.

Segona Reflexió: "Sociedad de la información, Tecnologías Digitales y Educación". Manuel Area Moreira


En l’article de Manuel Area Moreira, “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación, 2002” es tracta sobre el problemes i reptes educatius més destacables al nou context social, econòmic i cultural representat per la societat de la informació.

Als accelerats canvis tecnològics, l’aparició de noves formes culturals, el sorgiment de llocs laborals vinculats amb la digitalització de la informació, etc han provocat la necessitat de repensar i reestructurar els models  formatius fins ara utilitzats convertint a l’educació no sols en una necessitat de la infància i joventut, sinó també de l’edat adulta i de tots els ciutadans, ja que aquests canvis afecten a totes les persones i moltes d’aquestes no estan preparades per assimilar tant ràpidament l’ús de les noves tecnologies.

D’aquesta manera, quan parlem de globalització no em de pensar que les tecnologies són la causa d’aquest, sinó que actuen com motors acceleradors d’aquest procés. Per tant, la globalització és un procés que ha vingut desenvolupant-se molt abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i comunicació.

Així doncs, una pregunta que es fa en Area és, què model de societat de la informació volem construir i què paper juguen les noves tecnologies en aquest procés?

D’acord amb el que argumenta l’autor, per una banda, un dels efectes amb la presència de les tecnologies digitals és que, a més a més, d’estar informats de tot el que passa en el món, ens permeten i faciliten una major comunicació entre les persones independentment de la seva situació geogràfica o temporal, milloren la eficàcia i qualitat dels serveis, i possibiliten noves formes d’activitat productiva.

Per altra banda, alguns dels efectes perjudicials de les tecnologies és que, encara no hem tingut temps per adaptar-nos als nous temps degut a l’evolució accelerada d’aquestes, com també, al mal ús de les mateixes sense preveure les conseqüències negatives sobre el desenvolupament humà i l’excés d’informació sense saber tractar-la adequadament i fins i tot, això comporta a la pèrdua de la privacitat dels individus.

Tot seguit, podem dir que la aparició de les tecnologies digitals s’està produint en un termini temporal molt curt i a una velocitat accelerada, per la qual cosa afecta a tots els membres de la societat però no de la mateixa, per tant, també augmenten les desigualtats culturals i econòmiques. Així mateix, la societats han de fer un gran esforç per no quedar-se enrere i això, significaria crear una societat de nous analfabets. D’aquesta manera, l’alfabetització tecnològica és una condició necessària, en l’actualitat.

Pel que fa a l’educació, l’ús de les noves tecnologies obliguen, sobretot als adults, a adquirir les competències instrumentals, cognitives i actitudinals derivades de l’ús d’aquestes. Per tant, el repte educatiu consisteix en formar, en qualificar als subjectes com usuaris intel·ligents de la informació que els permeti distingir entre el significatiu i l’innecessari.  En efecte, els centres educatius no sols han d’innovar la seva tecnologia, sinó també les seves concepcions i pràctiques pedagògiques (canvis en el paper del docent, canvi del procés i activitats d’aprenentatge de l’alumnat...).
D’aquesta manera, el rol de l’adult ha de caracteritzar-se per tutoritzar i guiar el procés d’aprenentatge de l’alumnat i formar als nens com usuaris conscients i crítics de les noves tecnologies i de la cultura.

En definitiva, podem dir que la societat tecnològica té efectes duals, els quals hem de saber localitzar i analitzar per tal de poder incorporar-los en el futur amb garanties d’èxit.