Segona Reflexió: "Sociedad de la información, Tecnologías Digitales y Educación". Manuel Area Moreira

En l’article de Manuel Area Moreira, “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación, 2002” es tracta sobre el problemes i reptes educatius més destacables al nou context social, econòmic i cultural representat per la societat de la informació.

Als accelerats canvis tecnològics, l’aparició de noves formes culturals, el sorgiment de llocs laborals vinculats amb la digitalització de la informació, etc han provocat la necessitat de repensar i reestructurar els models  formatius fins ara utilitzats convertint a l’educació no sols en una necessitat de la infància i joventut, sinó també de l’edat adulta i de tots els ciutadans, ja que aquests canvis afecten a totes les persones i moltes d’aquestes no estan preparades per assimilar tant ràpidament l’ús de les noves tecnologies.

D’aquesta manera, quan parlem de globalització no em de pensar que les tecnologies són la causa d’aquest, sinó que actuen com motors acceleradors d’aquest procés. Per tant, la globalització és un procés que ha vingut desenvolupant-se molt abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i comunicació.

Així doncs, una pregunta que es fa en Area és, què model de societat de la informació volem construir i què paper juguen les noves tecnologies en aquest procés?

D’acord amb el que argumenta l’autor, per una banda, un dels efectes amb la presència de les tecnologies digitals és que, a més a més, d’estar informats de tot el que passa en el món, ens permeten i faciliten una major comunicació entre les persones independentment de la seva situació geogràfica o temporal, milloren la eficàcia i qualitat dels serveis, i possibiliten noves formes d’activitat productiva.

Per altra banda, alguns dels efectes perjudicials de les tecnologies és que, encara no hem tingut temps per adaptar-nos als nous temps degut a l’evolució accelerada d’aquestes, com també, al mal ús de les mateixes sense preveure les conseqüències negatives sobre el desenvolupament humà i l’excés d’informació sense saber tractar-la adequadament i fins i tot, això comporta a la pèrdua de la privacitat dels individus.

Tot seguit, podem dir que la aparició de les tecnologies digitals s’està produint en un termini temporal molt curt i a una velocitat accelerada, per la qual cosa afecta a tots els membres de la societat però no de la mateixa, per tant, també augmenten les desigualtats culturals i econòmiques. Així mateix, la societats han de fer un gran esforç per no quedar-se enrere i això, significaria crear una societat de nous analfabets. D’aquesta manera, l’alfabetització tecnològica és una condició necessària, en l’actualitat.

Pel que fa a l’educació, l’ús de les noves tecnologies obliguen, sobretot als adults, a adquirir les competències instrumentals, cognitives i actitudinals derivades de l’ús d’aquestes. Per tant, el repte educatiu consisteix en formar, en qualificar als subjectes com usuaris intel·ligents de la informació que els permeti distingir entre el significatiu i l’innecessari.  En efecte, els centres educatius no sols han d’innovar la seva tecnologia, sinó també les seves concepcions i pràctiques pedagògiques (canvis en el paper del docent, canvi del procés i activitats d’aprenentatge de l’alumnat...).

D’aquesta manera, el rol de l’adult ha de caracteritzar-se per tutoritzar i guiar el procés d’aprenentatge de l’alumnat i formar als nens com usuaris conscients i crítics de les noves tecnologies i de la cultura.

En definitiva, podem dir que la societat tecnològica té efectes duals, els quals hem de saber localitzar i analitzar per tal de poder incorporar-los en el futur amb garanties d’èxit.