En l’article de Manuel
Area Moreira, “Sociedad de la información, tecnologías digitales y
educación, 2002”
es tracta sobre el problemes i reptes educatius més destacables al nou context
social, econòmic i cultural representat per la societat de la informació.
Als accelerats canvis tecnològics, l’aparició de noves
formes culturals, el sorgiment de llocs laborals vinculats amb la
digitalització de la informació, etc han provocat la necessitat de repensar i
reestructurar els models formatius fins
ara utilitzats convertint a l’educació no sols en una necessitat de la infància
i joventut, sinó també de l’edat adulta i de tots els ciutadans, ja que aquests
canvis afecten a totes les persones i moltes d’aquestes no estan preparades per
assimilar tant ràpidament l’ús de les noves tecnologies.
D’aquesta manera, quan parlem de globalització no em de
pensar que les tecnologies són la causa d’aquest, sinó que actuen com motors
acceleradors d’aquest procés. Per tant, la globalització és un procés que ha
vingut desenvolupant-se molt abans de l’aparició de les tecnologies de la
informació i comunicació.
Així doncs, una pregunta que es fa en Area és, què model
de societat de la informació volem construir i què paper juguen les noves
tecnologies en aquest procés?
D’acord amb el que argumenta l’autor, per una banda, un
dels efectes amb la presència de les tecnologies digitals és que, a més a més,
d’estar informats de tot el que passa en el món, ens permeten i faciliten una
major comunicació entre les persones independentment de la seva situació
geogràfica o temporal, milloren la eficàcia i qualitat dels serveis, i
possibiliten noves formes d’activitat productiva.
Per altra banda, alguns dels efectes perjudicials de les
tecnologies és que, encara no hem tingut temps per adaptar-nos als nous temps
degut a l’evolució accelerada d’aquestes, com també, al mal ús de les mateixes
sense preveure les conseqüències negatives sobre el desenvolupament humà i
l’excés d’informació sense saber tractar-la adequadament i fins i tot, això comporta
a la pèrdua de la privacitat dels individus.
Tot seguit, podem dir que la aparició de les tecnologies
digitals s’està produint en un termini temporal molt curt i a una velocitat
accelerada, per la qual cosa afecta a tots els membres de la societat però no
de la mateixa, per tant, també augmenten les desigualtats culturals i
econòmiques. Així mateix, la societats han de fer un gran esforç per no quedar-se
enrere i això, significaria crear una societat de nous analfabets. D’aquesta
manera, l’alfabetització tecnològica és una condició necessària, en l’actualitat.
Pel que fa a l’educació, l’ús de les noves tecnologies
obliguen, sobretot als adults, a adquirir les competències instrumentals,
cognitives i actitudinals derivades de l’ús d’aquestes. Per tant, el repte
educatiu consisteix en formar, en qualificar als subjectes com usuaris
intel·ligents de la informació que els permeti distingir entre el significatiu
i l’innecessari. En efecte, els centres
educatius no sols han d’innovar la seva tecnologia, sinó també les seves
concepcions i pràctiques pedagògiques (canvis en el paper del docent, canvi del
procés i activitats d’aprenentatge de l’alumnat...).
D’aquesta manera, el rol de l’adult ha de caracteritzar-se
per tutoritzar i guiar el procés d’aprenentatge de l’alumnat i formar als nens
com usuaris conscients i crítics de les noves tecnologies i de la cultura.
En definitiva, podem dir que la societat tecnològica té efectes duals,
els quals hem de saber localitzar i analitzar per tal de poder incorporar-los
en el futur amb garanties d’èxit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario